ELS MEUS AMICS

Mai no havíem anat a Falles. Ens cridava l'atenció les figures tan altes i boniques , però hi havia una cosa que ens espantava, la pólvora. Massa soroll per a la nostra oïda tan poc acostumada.

Treballant dia a dia amb una valenciana de pro, no vam tardar en ser convençuts per visitar les Falles. Ens vam despertar prompte, vam agafar l 'AVE i ens poc de temps ens vam " plantar" en el centre de València.

Tot era alegria i color. Música en totes les cantonades. Milers de valencians engalanats amb els seus vestits de fallers tan elegants. Tots participen en la festa: majors, xiquets, joves, famílies completes amb bebés vestits igual que els pares... Els ulls s'inunden de festa allà on mires i l'alegria que tenen es contagia i sembla que tu també formes part de la festa.

Els monuments, les falles, són increïbles, una vertadera obra d'art que transmet creativitat, humor i originalitat, una vertadera meravella.

A poc a poc s'apropava l'hora de la mascletà i la plaça s'omplia de gent. Estàvem una mica espantats perquè per nosaltres era tot desconegut. De sobte els coets començaren a sonar, el cel es va ataronjar i el soroll era ensordidor. Va ser molt bonic, no molestava el seu so i l'experiència amb la pólvora va ser increïble. Mai haguérem pensat que fóra tan emocionant i que poguérem aplaudir amb tant d'entusiasme.

El dia va ser increïble. La festa ens havia captivat. Tornarem, tornarem sempre que l'ocasió ens ho permeta, sempre que puguem, la festa, la gent i València paguen la pena. I aquest any, allí hi serem.

AMERICÀ/American

A March 15, 2012, after 10 hours of flight from Michigan and 4h drive from Madrid, I came to Cullera. We had 'ERASMUS' reunion, where?, in Cullera and in "FALLAS!!".

Valencian friends had told me much about the party, and I thought that they were mad, that could not be real. Why would they burn true works of art?. I as an architect, couldn't understand it. I thought that they exaggerated. But it arrived the first day where I was taken to see the majestic monuments of the city of Valencia, their mascletà, its atmosphere on the street... I was amazed. But the best was coming, see the Fallas in a town like Cullera. It all started with "pumps, pumps" at 8 in the morning, I thought: "everybody wake up". Here they began the three best days of my life, I started to feel the warmth of its people, I was the American who everyone wanted to get drunk with the "cazalla with bluesky (aiguacels)", translation maked for themselves. I danced non-stop to the rhythm of superb musicians who found by all the points of the town, enjoy very enjoyable meal that made me feel as one Fallero more, and became winners. Why was jumping I more than anyone?. They had managed to convey me all their feelings and I already I felt like one more.

The second day we enjoyed a tour of the wonderful beach of Cullera, "the Ofrenda" and another night of fun.

Without realizing it, it was the last day, I couldn't believe that it had happened to me time fast. And the time came, I confirmed my unbelief, they burned those wonderful monuments and with them everything bad in that year. Hoping to start a new year "Fallas" I said goodbye to all those wonderful people thinking:

"At the coming year I will be Fallero".

Un americà en Falles?

Un 15 de març del 2012, després de 10h de vol des de Michigan i 4h de cotxe des de Madrid, vaig arribar a Cullera. Teníem un retrobament "ERASMUS", on?, a Cullera i en Falles.

Els meus amics valencians m'havien parlat molt de la festa i, jo pensava que estaven bojos, que això no podia ser real. Per què cremaven vertaderes obres d'art? Jo com arquitecte, no ho podia entendre. Pensava que exageraven. Però va arribar el primer dia i em van portar a veure els majestuosos monuments de la ciutat de València, la seua mascletà, l'ambient dels carrers...quedí al·lucinat. Però em faltava el millor, veure les Falles en un poble com a Cullera. Tot va començar amb "bombes, bombes" a les 8 del matí, vaig pensar: "tots cap amuntttt". Ací començaven els tres millors dies de la meua vida, vaig començar a sentir el calor de la gent, era l'americà, aquell que tots volien que provara la casalla "withbluesky (aiguacels) ", traducció que ells feien.Vaig ballar sense parar al ritme dels magnífics músics que trobàvem per tots els punts de la localitat, gaudir de menjars que em van fer sentir com un faller més i, van arribar els premis. Per què saltava jo més que cap altre?.Havien aconseguit transmetre'm tots els seus sentiments i jo ja em sentia un més.

El segon dia vam gaudir d'un recorregut per la meravellosa platja de Cullera, de l' "Ofrena" i d'una altra nit més de diversió.

Sense adonar-me'n, era l'últim dia, no podi creure que m'haguera passat el temps tan ràpid. I va arribar el moment, vaig confirmar la meua incredulitat, cremaven els meravellosos monuments i, amb ells, tot el pitjor de l'any. Amb l'esperança de començar un nou any "faller" em vaig acomiadar de tota aquesta meravellosa gent pensant:

"A l'any que ve jo m'apunte a la Falla"

  ITALIÀ/Italiano

Quando la mia amica mi ha spiegato che era "las fallas" non ci potevo credere.

Conoscevo la Spagna, la festa di Ibiza, i musei di Madrid e il colore speciale di Siviglia, ma non avrei mai imaginato come era "VALENCIA EN FALLAS" fino a quando la mia amica mi ha detto di andare da lei a goderci davvero questa incredibile festa. Non potrei spiegare quello che mi ha sorpreso di più. Per cominciare, il fatto di bruciare un monumento nel quale investono un anno di lavoro e tantissimo denaro, era impensabile. è stato meraviglioso condividere la vibrazione di ogni "mascletà", il sapore di ogni "buñuelo", la passione dei valenziani e la loro tristezza l´ultimo giorno.

Di ritorno in Italia, tutto era piú chiaro... Non si tratta soltanto di una festa come inizialmente pensavo. Per loro é uno stile di vita. Vi ringrazio per avermi fatto participare e per sempre: "VISCA VALENCIA"

Quan la meua amiga em va explicar que eren les falles, no m´ho podía creure. Coneixia Espanya, la festa de Eivissa, els museus a Madrid i el color especial de Sevilla, però mai haguera pogut imaginar com era "VALÈNCIA EN FALLES" fins quan la meua amiga em va dir d´anar a gaudir de veritat aquesta increïble festa. No podría explicar el qué més em va sorprendre. Per començar el fet de cremar un monument en el qual inverteixen un any de treball i tantissíms diners, és impensable. Va ser fantástic les vibracions que em van fer sentir cada mascletà, el sabor de cada bunyol, la passió dels valencians i la seua tristessa l´ultim dia.

En tornar a Italia, ho vaig entendre tot. No es tracta tan sols d´una festa com pensaba abans, per a ells és un estil de vida. Gracies per fer-me sentir partícep de la vostra tradició i per sempre "VISCA VALÈNCIA".

MADRILENY1/ Madrid

Les Falles des de Madrid són vistes com uns monuments que tenen l'objectiu d'adornar i embellir els carrers durant quatre dies i que, després, incomprensiblement, són cremats.

Per això, nosaltres que sempre buscàvem un forat en l'agenda per apropar-nos a València en Falles i que avui, per circumstàncies familiars som integrants de la Falla Xúquer de Cullera, recomanem que ningú no deixe de venir a conèixer la grandesa d'aquestes festes.

I tu que opines de les Falles?/ What do you think about Fallas?